L'escrit que Pepi va llegir al comiat de la nostra Àngels:

 La veu últimament apagada d'Àngels se n'ha anat. S'apagat per sempre. Aquelles cames que no ballaven, suraven, volaven marcant els passos, rodant el faldar... Aquelles risses, aquelles sentències... Això no és així ... Anem a vore ... Aquella mà lleugera fent el pirri, posant la pinta, marcant la ratlla de l'ull, fent pastes, bunyols, inventant sabors.. Aquella dona de carrer, agranant, espolsant, carrer Santa Teresa... Aquell tallat imperdonable, amb el ducados entre els dits, com una prolongació de la seua mà... Aquells dits destres cosint, rematant, brodant... Aquella dona forta, amb decisió, poc amiga dels afalags, deixa’t de romanços.. Aquella dona d'idees fermes que no imposava a ningú però les mantenia i no va deixar que això s'interposara entre ella i els seus amics i amigues... Aquella dona enamorada del seu fill, la seua gran obra, la seua joia més preuada, el seu cor... Àngels Fletes i Seguí, ens deixa, "bon viatge amiga", balladora, independentista, amiga.

 T’agradava acabar els escrits amb poesia, una artista com tu sempre trobava el poema adequat.

 PENSAR

 nina
 no
 faig
 altra
 cosa
 que
 pensar
 en
 tu
 i
 la
 teua
 absència
 em
 dol
 com
 una
 nafra
 descarnada